Com molts altres pobles, Polinyà és el fidel reflex del que està passant amb la sanitat pública de Catalunya.
Només amb el fet de detectar on i com neixen les
retallades de la sanitat pública, ja ens aclareix l'ocorregut en els últims
anys. Perquè no és que vinguem de la millor sanitat possible, però sí que
veníem d'una millor sanitat pública que l'actual.
A tot això, va arribar la crisi del 2008 i tot es va
tensar. Els que busquen privatitzar-la van treballar
per vulcanitzar el sistema públic per a esdevindré les grans
retallades mai vists. L'erosió consistia en el fet que els enemics del públic
treballessin per a afeblir-la i portar-la al seu pitjor estat, amb l'objectiu
de generar un afebliment important de manera que els usuaris del sistema públic
de salut es veiessin en la necessitat de marxar a un servei privat.
Així, doctor i doctora jubilada o malalta, mai més es van
reemplaçar. Es va atacar els salaris dels professionals. Van eliminar els
suplents i, igual que a Polinyà, van deixar sense Ginecologia a molts. Altres
pobles van perdre els serveis nocturns, les urgències van reduir el servei en
període vacacional, etc. Etc.
Aquesta maniobra va consistir a crear el màxim de
descontentament i fomentar una estampida social cap a les asseguradores i
clíniques privades. I, així va ser. Des de l'any 2009 al 2016 els clients de
les mútues van pujar el 9% durant la crisi, mentre la sanitat pública sofria
les llargues llistes d'espera. A tot això, es va donar un abaratiment de
pòlisses a causa de la guerra de preus de manera que atragués a nous usuaris.
Per a aquesta acció, el govern català, mai es va amagar.
Ni va tenir problemes ni objeccions a nomenar el Conseller de Salut al senyor
Boí Ruiz, que era ni més ni menys que un alt càrrec i dirigent de les mútues i
clíniques catalanes. Transformant-se en el gran retallador de la sanitat
pública catalana. Com era de suposar, la seva comesa consistia a demolir el
sistema públic i beneficiar als seus. Per tant, no insultem a ningú si afirmem
que aquests poques vergonyes es van dedicar a atacar a la sanitat del poble,
per a reforçar els seus interessos i la dels seus amiguets.
Des d'ell, els altres consellers no van retallar però
tampoc van tenir coratge per a tapar l'hemorràgia heretada. Tampoc van donar
mostres de voler treballar i atendre els moviments socials. Tot per a no
veure's lligats i que les seves maniobres es veiessin interceptades.
I en aquest moment ens trobem, amb un CAP i un
hospital de referència, el Taulí, afeblits.
Als fets em remeto que la pandèmia no ha vingut a
millorar res. Tot el contrari. I això que les veus favorables a millorar
l'assistència primària han estat les majoritàries en tota Europa.
Ens ha portat a tenir molta més por de la que teníem,
quan se'ns tanquen els CAP, ens imposen l'assistència telemàtica, ens
tanquen les urgències, ens limiten l'assistència als especialistes, creixen les
llistes d'espera, treballadors maltractats en l'àmbit salarial. Etc.,
Molts dels nostres éssers estimats ens van deixar, però
molts d'ells podrien haver-hi sobre viscut, d'haver estat la sanitat pública
ben atesa. Fins i tot bona part de nosaltres continuem estant atemorits per la
precarietat que continua havent-hi en els CAP I hospitals.
I a tot això, se'ns ha sumat també que a l'hivern no
podem encendre la calefacció i que a l'estiu no puguem encendre l'aire
condicionat, etc.
És a dir, tenim una situació bastant difícil.
Doncs bé… Encara que sigui una mica tard, ja estem reaccionant!
Ens neguem a anar enrere. Com se sol dir, enrere ni per a
agafar impuls!
Ara volem resultats. I així ho vam demostrar el 30 de
juny i el dia 29 de juliol amb manifestació inclosa, i ho tornarem a dir ben
alt el dia 26 d'agost en el CAP de Polinyà. No volem engrunes, volem
serveis de qualitat!
No volem mantenir per més temps la situació precària de
l'atenció primària i volem fer-li veure a l'administració el nostre profund
descontent.
Semblarà mentida, perquè no són temps de conquestes, però
aquesta vegada a Polinyà sí que celebrarem una conquesta. Una conquesta que
serà molt important per a la salut dels nostres néts i nétes de Polinyà, ja que
hem aconseguit per a l'Àrea Bàsica de Salut de Polinyà-Sentmenat, una nova
pediatra, que farà que el mes de setembre millori substancialment el servei i
es normalitzi la ràtio.
A Polinyà, ens ho hem pres molt de debò i continuem
lluitant i recollint signatures entre la població, per a mostrar als
responsables del CatSalut, que tenim raó i que anem a per totes.
Som conscients que la lluita és llarga, perquè els
poderosos són molt forts. Però quan l'objectiu és clar i nosaltres el tenim,
tot és més fàcil. No volem deixar les nostres vides en mans dels intrusos
econòmics.
La lluita per una sanitat pública de qualitat sempre ha
tingut al capdavant de la Conselleria, persones que mai van atendre les demandes
socials. I el nou conseller Jose María Argimon, tampoc. Quan un conseller
es disposa a no escoltar ni atendre els representants dels moviments socials i
sanitaris de tot el territori, és evident que no pot ser un conseller respectat
i de confiança per a ningú. Cap persona honesta i responsable pot fer cas omís
a les quals s'estan donant en el territori.
Fer cas significa posar més metges i més personal per
als CAP i hospitals. Ampliar la xarxa d'infermeria i altres
especialitats necessàries, per a atendre correctament i com es mereix la
societat catalana.
El senyor Josep María Argimon, no sols es nega a
escoltar, sinó que s'atreveix també a contra atacar creant més tensió, amb una
resolució indignant que deixa sense atendre per tres mesos a la ciutadania per
a disposar del 100X100 per al Covid.
Es dóna, per tant, una divisió en tota regla, entre
Conselleria i un poble que lluita per una sanitat pública de qualitat.
És obvi, que el recent conseller de Salut no ha entrat
amb bon peu en la governabilitat de la salut dels catalans. Perquè amagar-se
dient que no hi ha metges per a contractar a Catalunya, és una justificació
barata per a no respondre a res. És evident que aquest conseller no té la
confiança d'un poble que lluita, que demana confiança i diàleg.
La pregunta que ens fem és: si no escolta el poble a qui
escolta aquest home? A qui representa? A les Mútues privades?
Catalunya necessita confiança. Catalunya necessita un
conseller o consellera que escolti els treballadors sanitaris i els
representants dels moviments socials. I si no és capaç de fer-ho, que es faci a
un costat o el president el destitueixi.
